exposició 25 anys

El 19 de febrer de 1985, una trentena de persones es reunien per primera vegada a l’aula Pi i Callejade l’ETSAB, amb la intenció d’iniciar un projecte de coral. La idea havia sorgit d’un grup d’estudiants, que a les acaballes de 1984 van presentar la proposta al director de l’ETSAB, que aleshores era en Fernando Ramos. La iniciativa va ser molt ben rebuda i aquell dimarts de febrer de 1985, van començar els assaigs. La crida s’havia fet mitjançant uns cartells, gairebé improvisats, que es van penjar en diversos indrets de l’escola. La primera cançó que vam preparar fou elGaudeamus igitur, l’himne universitari, que des d’aleshores ha estat present en gairebé totes les nostres actuacions.

El dia 15 de novembre de 1985, tingué lloc l’estrena oficial de la Coral Arquitectura, durant l’acte d’inauguració del curs 1985-86. Es va fer al vestíbul de l’edifici Coderch, l’ampliació de l’ETSAB, que també s’inaugurava, precàriament, aquell mateix dia. En aquest concert inicial hi van participar 22 cantaires, sota la direcció de Lluís Carné i Miguélez. A més del Gaudeamus, aquell dia es van interpretar quatre cançons més: el coral de Bach Oh Jesuset dolç, la pavana anònima Amor que tens ma vida, la cançó tradicional gallega O voso galo comadre i Viva tutte le vezzose del compositor italià Felice Giardini, obres ben conegudes dins el món coral català.

Ben aviat van començar les actuacions fora de la Universitat. La primera fita important s’esdevingué el 12 d’abril de 1986, dia en què vàrem actuar a la basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona, fent de teloners de la Coral de la Universitat Politècnica de Madrid. Va ser un repte important, atès que encara que el marc arquitectònic de la basílica és espectacular, l’acústica no era de les millors per actuacions d’agrupacions com la nostra. A més, en aquella època no érem tanta gent com ara i potser vam quedar una mica perduts en la immensitat. El record d’aquesta primera actuació fora de casa és ben satisfactori.

Uns dies més tard, a finals d’abril de 1986, anàvem a la primera trobada de corals universitàries d’Espanya, que es va celebrar a Astúries. Inauguràvem així els viatges de la Coral, que des d’aleshores ens han dut a molts llocs i han estat moments de convivència que han servit per consolidar el grup. Vam fer una actuació en solitari a la Capilla de los Dolores de Grado, un població propera a Oviedo. L’endemà, diumenge al matí, després d’una nit esbojarrada compartida amb els cantaires de les altres corals universitàries, vam actuar en un pavelló esportiu. En fi, va ser una trobada molt important amb altres corals amb uns interessos similars als nostres.  

El juny del 1986, vàrem fer el primer concert de final de curs a l’ETSAB. El costum de fer un concert a final de curs i un altre abans de les festes de Nadal s’ha mantingut inalterable des d’aleshores. El setembre del mateix any, participàrem per primer cop en l’acte acadèmic d’inauguració del curs de la UPC, a la capella de Torre Girona. Des d’aleshores, tampoc no hem faltat mai a aquesta cita. I el 10 de febrer de 1987, el rector Gabriel Ferraté ens convidava a participar en l’acte d’investidura com a doctor honoris causad’Amadou-Mahtar M’Bow. Durant tots aquests anys, hem tingut ocasió de participar en molts altres actes acadèmics que s’han organitzat a la UPC.  

El curs 1987-1988, el professor Arnau Puig va organitzar un viatge a Roma, on vam fer dues actuacions: una al tempietto de Bramante, a San Pietro in Montorio, i l’altra als jardins de l’Acadèmia Filharmònica Romana, que és la responsable de la música a la Ciutat del Vaticà. Fou la primera incursió internacional de la Coral. Atès que aquell curs en Lluís Carné va estar absent de Barcelona, el principal responsable de l’èxit d’aquell viatge fou en Lluís Mas i Pagerols, que durant aquell curs s’encarrega de la direcció del grup. Els anys següents tots dos es van fer equip en les tasques de direcció i coordinació de la Coral.  

En aquells anys inicials també vam col·laborar sovint amb altres corals universitàries i vam fer diversos intercanvis que ens van portar a actuar en diverses ocasions a Lleida, Girona i altres indrets de Catalunya. També vam tenir l’ocasió d’actuar al Palau de la Música de València, durant la commemoració del 40è aniversari de l’Orfeó Universitari de València, que va organitzar la segona trobada de corals universitàries d’Espanya. També ens vam adherir ala Federació Catalana d’Entitats Corals, que ens va permetre relacionar-nos amb altres corals del nostre país.  

Arribàrem així a la celebració del cinquè aniversari, l’any 1990, i ho vam fer amb la interpretació d’algunes obres amb acompanyament d’un petit grup instrumental, compost per cantaires que alhora tenien coneixement d’algun instrument. S’iniciava, modestament, la vocació d’anar introduint repertori cada cop més compromès, tenint en compte les possibilitats del grup en cada moment de la seva trajectòria. L’estiu d’aquell mateix any vam fer una petita gira per França que ens va dur a París i Orleans, com a cloenda de les celebracions d’aniversari.

A l’inici de la dècada dels noranta, molts dels cantaires pioners, a mesura que acabaven els estudis, van anar deixant la Coral.  Malgrat tot, el grup ja estava consolidat i en va anar creixent el nombre de participants, fins a arribar a la cinquantena. Les actuacions de tot tipus es van intensificar i ens van dur a actuar a molts indrets de Catalunya i, també, a ser presents en moltes de les iniciatives adreçades a corals que s’organitzaven a la ciutat de Barcelona, que en aquella època estava immersa en el projecte olímpic.  

Durant aquella època, tant en Lluís Mas com en Lluís Carné continuaven en les tasques de direcció del grup. La vinculació d’en Lluís Carné com a responsable d’altres corals, com ara la Coral Estel o el Cor de Cambra de Mataró, de va fer que sovint es fessin actuacions conjuntes. Amb el temps, alguns cantaires d’aquelles corals, captivats per la nostra manera de fer, es van anar incorporant al grup. També alguns dels estudiants que acabaven el estudis es van quedar amb nosaltres.  

La tardor de 1993 vam iniciar una col·laboració amb l’església de Santa Maria de Montserrat de Pedralbes que va durar prop de deu anys, que implicava participar anualment en diverses festivitats, presentant obres simfòniques corals del repertori litúrgic internacional. És aixÍ com vam preparar la majoria de misses de Mozart, diverses obres dels germans Haydn, cantates de Bach o fragments d’oratoris de Händel, sempre amb l’acompanyament de solistes i orquestra. Sens dubte, però, La culminació de tot aquest període foren les audicions del Réquiem KV 626, de Wolfgang Amadeus Mozart, que interpretàrem durant cinc anys seguits.  

Paral·lelament, vàrem iniciar la col·laboració amb les altres corals que s’havien anat creant a la UPC: la Coral del Campus Nord i la Coral Enginy. Amb aquest darrer grup, a la primavera de 1996 i 1997 vam preparar les òperes Acis and Galatea, de Händel, iThe Fairy Queen, de Purcell. La primavera de l’any següent, 1998, amb el suport incondicional del director de l’ETSAB, Eduard Bru, vam fer dues representacions de l’òpera Orfeo ed Euridice, de Gluck, a la sala d’actes de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. Però gràcies a la dedicació de Chass Llach, que s’encarregà de la direcció escènica, el vestuari i l’escenografia, el resultat fou excel·lent.  

La primavera de 1999 vam ser convidats a participar a la trobada anual de la Federació Internacional de Cors Universitaris, que se celebrà a Coïmbra. El mateix any, també vàrem prendre part en les espectaculars celebracions del Corpus Christi, a Morella. Així mateix, durant el mes d’octubre, una colla de cantaires va participar en el projecte Europa Chor Akademie, en una gira de quatre concerts a Alemanya. Interpretàrem les Escenes de Faust, de Robert Schuman, amb la participació de l’Orquestra Simfònica de Munic, sota la direcció de Jorhard Daus.  

La commemoració del 15è aniversari de la Coral Arquitectura i del 125è aniversari de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona van coincidir l’any 2000. Per aquesta doble celebració es va plantejar un solemne concert a la sala d’actes de l’Escola d’Arquitectura. Els anys anteriors, sempre que la Coral actuava acompanyada d’una orquestra, els instrumentistes eren professionals que provenien d’altres formacions musicals de Barcelona. En alguna ocasió, també havien acompanyat la Coral estudiants de la universitat que tocaven algun instrument.  

Encoratjats encara pel ressò que les representacions operístiques d’Orfeo ed Euridice havien obtingut, i gràcies al suport de l’aleshores vicerector Helio Piñón i dels responsables de l’Univers, ens vàrem animar a crear l’Orquestra de la UPC. De fet, alguns anys enrere, ja havia sorgit alguna iniciativa en aquest sentit que no va arribar a reeixir. En aquesta ocasió es va fer una crida a tota la comunitat universitària, i 15 instrumentistes, amb el reforç d’alguns músics professionals, varem interpretar, conjuntament amb la Coral del Campus de Terrassa i solistes, el Te Deum, de Marc-Antoine Charpentier. Això passava el dia 21 de març de 2000. 

Tres dies després el concert es repetia a Terrassa. S’iniciava així la tradició dels Concerts de Primavera i de Tardor, que encara oferim avui en col·laboració amb les altres corals de la UPC i el suport de l’Univers. Així doncs, des dels inicis, l’Orquestra de la UPC i la Coral Arquitectura han actuat junts gairebé sempre. Fins avui, l’Orquestra ha realitzat més de 150 concerts, xifra gens migrada per una formació d’aquestes característiques. Pel que fa a la Coral, no podem saber amb exactitud quantes actuacions s’han fet en aquests 25 anys, però en calculem més de 300.

Ben aviat, l’Orquestra de la UPC es va anar ampliant. El ressò del concert inaugural va atraure nous instrumentistes i, a l’inici del curs 2000-2001, ja érem més de trenta persones. Des d’aleshores, la col·laboració amb la Coral Arquitectura ha estat continuada i molt fructífera. És així com ens vam animar a preparar grans obres. Ja a la tardor de l’any 2000, tingué lloc la primera interpretació a Espanya del Requiem de Michael Haydn. Més tard, pels concerts de Primavera de l’any 2001, vam preparar elGloria d’Antonio Vivaldi, que va representar un nou èxit.

Amb el Gloria de Vivaldi, convidats per la Coral Universitària de Mallorca, vam viatjar tots plegats, Coral i Orquestra, a Palma de Mallorca. Allà actuàrem a l’església de Sant Nicolau. Malgrat la precarietat dels darrers assaigs, que vam haver de fer a la discoteca de l’hotel on ens allotjàvem, l’actuació fou una de les millors que havíem fet fins al moment, i en conservem un bon record. En termes generals el viatge va ser molt positiu i va suposar un estímul molt important per als cantaires i els instrumentistes.

L’ETSAB i l UPC, han donat sempre suport a les iniciatives que la Coral i l’Orquestra han plantejat al llarg d’aquests anys. Nosaltres hem participat sovint en actes acadèmics i institucionals. La col·locació de la primera pedra de la biblioteca nova de l’ETSAB, l’any 2002, n’és un exemple. Set anys després, l’octubre de 2009, assistíem a la inauguració d’aquest edifici, en una actuació que comptà amb la col·laboració de la cantant Mariona Sagarra, en la què vam fusionar dos estils musicals ben diferents.

La primavera de l’any 2002, la Federació Catalana d’Entitats Corals, amb la qual hem col·laborat en nombroses ocasions, ens va encarregar el concert d’obertura del Maig Coral del Barcelonès. L’actuació tingué lloc a l’emblemàtic espai del Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona. Entre altres obres interpretàrem una selecció de l’òpera Idomeneo, re di Creta, de Wolfgang Amadeus Mozart. La tardor d’aquell mateix any 2002 vam anar a Galícia, on vam gaudir dels paisatges que, unes setmanes més tard, la catàstrofe del Prestige va malmetre.

L’Orquestra, per la seva banda, també realitzà actuacions en solitari. L’any 2001 va ser convidada al primer cicle d’orquestra universitàries d’Espanya, que es va realitzar a l’auditori de Saragossa. Posteriorment, l’any 2004, va desplaçar-se a Madrid, com a retorn de la visita que l’Orquestra de la Universitat Carlos III va fer a Barcelona. També iniciàrem la col·laboració en les gales líriques que l’associació Catalunya Contra el Càncer organitza a Sant Celoni, amb un repertori de seleccions d’òpera i sarsuela.

L’any 2006, a la gala lírica de Sant Celoni, s’hi va afegir la Coral Arquitectura. La vocació d’introduir repertori operístics, iniciada deu anys abans, es va anar consolidant, i aquell curs vam tenir ocasió de preparar obres de gran compromís, sota l’atenta direcció de la soprano Maria dels Àngels Sarroca, que ens va assessorar en tot moment. Vam interpretar fragments de Norma, de Bellini, de La Traviata oMacbeth, de Verdi, i també de sarsueles com araCançó d’amor i de guerra, de Martínez Valls oGigantes y cabezudos, de Fernández Caballero

En ocasió de la celebració del dia de les Illes Balears, i gràcies a la intercessió d’una de les cantaires de la Coral Arquitectura, el Govern Balear ens va convidar a fer dues actuacions a Menorca, els dies 3 i 4 de març de 2006. La primera actuació fou al Teatre Principal de Maó i la segona a l’església dels Socors de Ciutadella. Vam presentar el repertori d’òpera i sarsuela que teníem preparat en aquelles dates i l’èxit va ser rotund. A més, llevat del dia de tornada, que va ploure abundosament, vam tenir molt bon temps i ho aprofitàrem visitant alguns dels llocs més significatius de l’illa.

Des dels inicis, la Coral Arquitectura va organitzar caps de setmana de treball, un o dos per curs, que servien per preparar els repertoris dels concerts que havíem de fer. Alhora, els dies de convivència en cases de colònies o albergs servien per anar-nos coneixent i cohesionar el grup. Amb la incorporació de l’Orquestra, aqueta tradició va continuar. El cap de setmana que vam passar a Pineta, al Pirineu d’Aragó, a inicis del maig de 2007, va servir per preparar el concerts de Primavera, amb una pre-estrena ben especial a l’església de Sant Francesc de Balaguer, el 6 de maig de 2007, on vam ser molt ben acollits.

Un dels reptes importants dels darrers anys fou l’organització d’un viatge a París, a inicis del maig de 2008. Amb la Coral Arquitectura ja hi havíem estat el 1990, i aquesta vegada hi tornàvem acompanyats de l’Orquestra. Els concerts foren organitzats per l’Institut Ramon Llull de París i es van fer a les esglésies de Saint-Merri, al centre de la ciutat, i de Saint-Jean-Bosco, al barri de Charonne. En aquesta ocasió vam preparar un repertori que combinava obres de compositors catalans i europeus, amb estils ben diversos, des del s. XVIII fins avui dia.

Com ja ha estat comentat abans, la participació en els actes acadèmics de la Universitat Politècnica de Catalunya ha estat una constant des de l’any 1986. Les inauguracions de curs, les investidures de doctors honoris causa, i més recentment els reconeixements organitzats pel Consell Social, han comptat amb la presència de la Coral Arquitectura i l’Orquestra. Així mateix, les escoles i facultats de la UPC, principalment l’ETSAB, han comptat amb nosaltres en nombroses ocasions. El complement musical d’aquests actes que nosaltres hem aportat, sempre ha estat ben acollit i elogiat.

Com a associacions universitàries que som, tant la Coral com l’Orquestra, han tingut interès, des dels seus inicis, en la recerca i recuperació de repertori inèdit, principalment dins l’àmbit de la música catalana. L’any 1990 ja vam recuperar els salms per a les Vespres comunes, d’Antoni Soler, i els anys posteriors anaren sorgint altres propostes similars. Un altre moment important d’aquesta recerca fou el concert dedicat a compositors mataronins com ara Joan Fargas, Manuel Blanch o Joaquim Casadó, encarregat pels organitzadors dels actes del mil·lenari de la parròquia de Santa Maria de Mataró.

Un altre dels compromisos que hem anat adquirint al llarg d’aquesta anys ha estat la participació en cerimònies particulars com ara casaments, batejos o funerals. La primera vegada fou l’any 1987 a l’església de Santa Agnès de Barcelona, i es casava una companya nostra. Després hem tingut ocasió de participar en moltes altres celebracions, de companys o altra gent que hem anat coneixent, i que ens han dut a escenaris ben significatius, com les catedrals de Tortosa i Girona, la cova de Sant Ignasi de Manresa o el palau Mercader de Cornellà de Llobregat, entre d’altres.

Els darrers 10 anys, el nostre repertori s’ha decantat sovint cap a les obres simfònico-corals. En aquest sentit hem de destacar les interpretacions del Requiem de Michael Haydn, el Gloria, d’Antonio Vivaldi, l’estrena pòstuma del Requiem, del musicòleg Miquel Querol, laFantasia Coral, op. 80, de Beethoven, les parts corals de l’òpera Idomeneo, el Concert per a piano núm. 23 i el Requiem, entre moltes altres obres de Mozart; elSomni d’una nit d’estiu, de Mendelssohn, i també moltes altres obres de compositors com ara Verdi, Bach, Händel, Puccini, Sullivan, Rodgers, Vives, Schubert o Boccherini.

Per celebrar el doble aniversari de la Coral i l’Orquestra, la Setmana Santa de l’any 2010 vam organitzar un viatge a Viena, capital indiscutible de la música. Hi realitzàrem dos concerts: a l’església de Sankt Leopold am Steinhof i a la Perterskirche, els dies 3 i 4 d’abril respectivament. El repertori que vam presentar, pràcticament tot de caire religiós, va incloure obres de compositors catalans, que van tenir molt bona acollida. A Viena ens hi vam desplaçar 120 persones entre cor i orquestra. El viatge va ser molt positiu en tots els sentits i, malgrat les dificultats d’organització que va comportar, ens van quedar ganes de tornar-hi en alguna altra ocasió.

La culminació de les celebracions del 25è aniversari de la Coral Arquitectura i el 10è de l’Orquestra de la UPC fou l’actuació que vam realitzar dins el marc de la Nit UPC al Palau de la Música Catalana, el 16 de juny de 2010. L’acte es va iniciar amb la interpretació de l’Obertura per a un festival acadèmic, de Johannes Brahms. Però el plat fort va ser la Missa de la Coronació, KV. 317, de Wolfgang Amadeus Mozart, en la que hi van intervenir un bon nombre d’antics cantaires i instrumentistes. Gairebé 300 persones vam pujar a l’escenari del Palau, que estava pleníssim. Realment va ser una vetllada molt emotiva i memorable.

En aquests 25 anys que han transcorregut prop 1300 persones han format part de la Coral Arquitectura. Per la seva banda, a l’Orquestra de la UPC hi han intervingut més de 200 instrumentistes. Bona part d’aquest èxit de participació cal atribuir-lo a les persones que, des del curs 1999-2000 es matriculen a les assignatures de música coral que s’ofereixen a l’ETSAB. Actualment, la Coral compta amb un aplantilla d’unes 120 persones i a l’Orquestra hi assisteixen una cinquantena d’instrumentistes. Esperem seguir durant molts anys al peu del canó, oferint els nostres cants i la nostra música.  

Plànol amb la relació dels llocs on hem actuat i el nombre de concerts que hi hem fet. 

Plànol amb la relació dels llocs on hem actuat i el nombre de concerts que hi hem fet. 

Plànol amb la relació dels llocs on hem actuat i el nombre de concerts que hi hem fet. 

Plànol amb la relació de les peces que hem interpretat de cada compositor i el nombre de concerts en que s'ha interpretat una o més peces d'un compositor.